|
. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIA
El baró d'Entença va deixar al clergat tot el
terreny on estan construïdes l'església, l'abadia i el lloc per al
cementiri.
La primera pedra de l'esvelta església va ésser
beneïda pel sacerdot Mn. Josep Boix i col.locada el dia 20 de Novembre del
1768; en dirigí les obres l'arquitecte Joan Barceló, fill d'Alcalà de
Xibert, el qual va dissenyar-ne la construcció, d'estil barroc.
 Una vegada construïda l'església, amb solemne
processó, van ser traslladades les imatges i relíquies de l'església
primitiva a la nova. Eren presents a l'acte tota la comunitat de PP.
servites del convent de Sant Marcal, el beneficiat Mn. Joan Folch, els
religiosos, carmelites descalços, PP. Josep i Pere Marco, germans,
fills de Marcà, que assistiren al Rvd. Josep Boix, aleshores batlle,
Miquel Nogué, els regidors Joan Piqué, Joan Mas, Joan Sabaté, Gabriel
Piñol i Josep Piqué, secretari.
L'església es va abrir al culte el dia 14 d'Agost
del 1778.
A la celebració de l'acte inaugural hi participa
tot el poble, com també sacerdots i feligresos dels pobles veïns.
Les
dues campanes van ser batejades amb els noms d'Assumpta i Magdalena. L'església va continuar amb el nom de Sant Joan Baptista.
Al
darrera de l'església deixaren un espai de terreny per tal de ser
utilitzat com a
cementiri.
L'església té una extensió de 510 m2. El sostre
està fet amb voltes de mig punt, reforçades amb arcades llises i conté
una gran cúpula. Deu gruixudes pilastres centrals (dues d'elles formen
part del presbiteri i altres dues sostenen el cor). Les altres sis
pilastres parteixen l'església en una gran nau central per oir misses i
altres cerimònies litúrgiques i dues naus laterals. Té un gran
presbiteri amb àbsis, dues sagristies, un ampli cor i un cancell.
Mirant al presbiteri, a la pilastra de mà esquerra
més pròxima a ell, hi havia instalada la trona on el sacerdot predicava,
cantava l'epístola,etc.
A l'acabament de les voltes, sota l'arquitrau, per
tot el recinte de l'església com també a les pilastres, hi ha un fris
d'uns dos metres d'ample, amb repujats horitzontals i, enmig, una
motllura en forma de daus que li dona un bonic realç.
|
Quan es va
construir el temple parroquial, d'estil barroc, estava mancat d'una
esvelta torre de campanar.
L'any 1928, una deixa de 4.922,25 pessetes, del CONSOL PORTA, per a la
construcció d'un nou campanar, va determinar una reunió d'autoritats
civils i judicials, filigresos i formar una comissió per l'obra.
L'any 1930 va ésser elegit el projecte de l'arquitecte diocesà Agustí
Barlé. El empresari de l'obra van ser Joan Bonfill i Pedrola i Daniel
Grau i Grau, de Mora d'Ebre.
L'acabament de les obres va èsser el dia 24 de Novembre 1930, el cost de
l'obra va ser 14.941 pessetes. |
 |
 |
VIDRIERES DE l'ESGLÈSIA
INTERIOR DE l'ESGLÈSIA
DONACIÓ
D'IMATGES:
|
Cada una de les cares de les pilastres, per sota
del fris, està adornada amb bonics capitells d'obra, amb motllures
repujades. Les pilastres descansen en uns pedestals de pedra massissa
amb una bonica motllura.
Se suposa que
acollint-se al Decret de Nova Planta, de Felip V, que autoritza la
demolició de castells, el castell que construiren els àrabs sobre de la
Miloquera, el varen enderrocar només a fi de poder obtenir pedra
per a construir part de l'església.
Adjacent a la nova església deixaren un gran espai de terreny destinat a
plaça i li donaren el nom de plaça de l'Església.
|
PINTURES de L'ABSIDE I PRESBITERI
|
 OBLIGACIONS RELIGIOSES
L'any 1229 el concili de Lleida va determinar
l'obligació de confessar-se al menys una vegada a l'any i de combregar al
menys per Pasqua.
La gent era devota i acudía als actes religiosos;
alguns amb prou fe i d'altres pel temor que sentien, sota la veu del
senyor rector, del perill de l'infern i del purgatorio.
Hi havia persones que, pel seu comportament contra
la fe i els costums, eren considerades com a pecadors públics i es
demanava als fidels que els ajudessin a esmenar-se.
Per voluntat dels Papes, expressada l'any 1264,
l'església universal celebrava la festa del Corpus Christi.
A final del segle XIII circulaven uns textos,
recopilació de vides de sants; hi hagué qui tingué la possibilitat de
servir-se dels llibres que contenien unes pregàries a l'estil de les que
resaven els sacerdots, mentre que els qui no tenien els escrits tan sols
podien contemplar les escenes figurades.
Abans de la invasió moruna, Marçà va pertànyer al
bisbat de Tortosa i en efectuar-se la Reconquesta va passar a
l'arxidiòcesi de Tarragona; però el concili de Letran, atent a la
protesta del bisbe de Tortosa, va sentenciar que havia de tornar a
formar-ne part per haver-hi pertangut abans.
LA MARE
DE DÉU DE LES MALALTIES
 -
En l'any 1760, una gran epidèmia de pesta assotava
la nostra població. El poble, sempre molt devot de la Verge, la
parròquia està dedicada a l'Asunción, la van traure en processó per
tot el terme municipal, i la pesta va acabar.
Davant de tal
esdeveniment, es va decidir invocar també a la Verge baix un altre nom
"LA MARE DE DÉU DE LES MALALTIES". La seua festivitat se celebra el 27
de desembre. Després de nou dies de novena, l'últim dia se celebren
les "Completes", un cant gregorià en honor de la Verge. Acudeix
tot el poble, que als acords dels violins imploren a la seua Patrona.
CONVENT DE FRARES SERVITES
L'ordre dels servites fou fundada l'any 1.233 per
set rics mercaders de la regió de Toscana, concretament de Florència.
Sota l'impuls de Sant Felip Benicio, va tenir una ràpida expansió pel
nord d'Italia i en segles posteriors va arribar a ésser molt popular a
França, Polònia i Espanya. Establerts els PP. servites a Barcelona,
aviat es van estendre per altres llocs de Catalunya.
L'any 1.611, la Casa Montagut de Marçà, poseïdora d'un
grandiós patrimoni, va donar als religiosos un terreny d'una extensió de
32,50 hectàrees. Dintre d'aquest terreny, el P. Borja, ajudat del
P. Sala, va procedir a fundar el convent de Frares Servites amb en el
nom de SANT MARÇAL, servents de Maria.
La fundació del convent va ésser patrocinat pel Duc de
Cardona.
El Convent va èsser un edifici grandiós, si bé en la seva arquitectura
barroca no destacà cap motiu digne d'elogi. El convent disposava d'un ampli
claustre. El primer pis estava distribuït en passadissos i una ampla sala,
on hi havia una gran biblioteca; el convent tenia la condició de capitular,
o sia que era punt de reunió general, cada quatre anys, dels convents de la
Corona d'Aragó.
En els períodes històrics de la Guerra de Succesió, Guerra de la
Independencia, i Trienni (1820-1823) els frares Servites del Convent de
Marçà, es van veute obligats a abandonar el seu Convent i l'any 1835, a
deixar-lo per sempre
|
SANT OFICI AL PRIORAT
|
SANT OFICI AL PRIORAT
En aquest capítol dedicat als assumptes religiosos, he inclòs
aquest document històric extraordinari que es troba a L'ARXIU
HISTÒRIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, i encara que no té cap
relació amb Marçà, fa referència a un assumpte ocorregut al veí
poble del LLOAR, en qualsevol cas forma part de la petita història del
Priorat.
Aquest "Assumpte" està datat al 1813 i es refereix a
una denúncia posada al rector del LLOAR davant del Sant Ofici "La
Inquisició" , per una monja filla d'aquest veí poble. El text es
mostra de manera literal, i diu ...
|
|
M.
ilte.
Son
La bajo firmada expone por via de delacion
ante V.S. como en el Año decimo del presente
Siglo, obligada a salir de su clausura, refu-
giada en casa de sus Padres sita en el lugar
del Lloá sufraganca de Cabaces en el pre-
sente Obispado; llamó por Confessor, y Director
ordinario al Rdo. Mon. Francisco Gassol
Vicario
unico en aquella Yglesia. Accedió este a su
peticion; mas quizo, que la dicha le informasse
antes de su vida passada, y de la direccion
havia tenido; añadiendo, que el mismo la
exercitaria, y mortificaria, dandole discipli-
nas, y otras mortificaciones, quando, y en la par-
te, que ella pidiesse. Dixo que ella las havia
de pedir, y si alguna vez notava estimulos
de la carne en el mismo acto, le avisasse;
que la suspenderia o dexaria: Le pareció
duro a ella, que un hombre pudiesse
licitamen-
te hazer esto con una muger, especialmente, si-
endo el confessor, y ella confessada. Propuso la
duda, a la que el satisfizo, diciendo: que aunque
como confessor, no lo podia hazer; podia sin em-
bargo egecutarlo como a Superior que era de la
misma: que ya havia hecho lo mismo con otras
mugeres: que sabia ella, como los Prelados mor-
tifican a vezes a sus subditos; y que son mas
meritorias las mortificaciones recibidas de mano
agena, que las recibidas de mano propia
.
1
|
La exponiente anciosa de padecer, sin
tener affecto libidinoso ni sospecharlo en
El Director dicho, quien al pedirle ella, que
cerrasse la ventana, respondia, que necessi-
tava algo de luz, para ver en donde davan
los golpes, y que no hazia mas impression en el
mismo, el ver sus carnes, que si viera las de
una burra; consintió en lo siguiente: 1mo:
en pedirle la diesse disciplina varias vezes,
ya en las panturrillas, o piernas, ya en las espal-
das, ya tambien en los assientos, o nalgas; las
que sufrió hechada de boca abaxo sobre una arca,
y sobre la cama, disponiendola el mismo con
desnudar las partes dichas, y palpando las
mismas partes, para tocar los cardenales, o
señales, havian dexado los azotes; mas nunca
quiso consentir la paciente ser azotada en
las partes vergonzosas anteriores, sin embargo
de haverlo pedido el. 2do:
en sacar la lengua
fuera, y permitir que el Director enunciado
la apresasse con sus dientes, esso solo una vez;
3º: en quedar desnuda de medio cuerpo arri-
ba (se tapo; o cubrió sus pechos la misma con
un pañuelo) en que la atasse las manos atrás,
la hechasse a tierra, la levantasse, cogiendola
por debaxo los hombros, no pudiendo ella hazer-
lo; en que la diesse palmadas a las espaldas, bo-
fetones a las megillas, la escupiesse a la cara.
Todo lo dicho sucedió en casa del Director insi-
nuado.
En la Yglesia la sucedieron los casos si-
guientes. 1mo: Muchas vezes en el
confessona_
2
|
rio la hizo poner la lengua en un agugero
de la regilla: despues el la apretava con sus dedos
2do: Al confessarse la misma cierto dia de
los
estimulos , y ardores, que sentia al
tiempo de
las disciplinas dichas, prorumpió el Confessor
dicha esta expresión: si assi como es muger
fuesse hombre, ya le haria yo passar essos
estimulos con cortarle los pelos de las par-
tes vergonzosas: entrará a la Sacristia des-
pues: lo verificó despues de la confession, y
puesta alli; la mandó, que bueltas las espaldas
al mismo, se levantasse toda la ropa por de-
lante, y se hechase tendida al suelo boca
abajo: lo que executado, se puso el Confessor
de pies sobre la misma, apretandole la cin-
tura, y partes vecinas. 3º: En la misma
Sacristia despues de la confession la hizo des-
nudar el hombro, buena parte del brazo
y casi la metad de la espalda, para poner, co-
mo puso en el dicho hombro una Cruz con
su Sto. Christo havia alli. 4to:
alli mismo otro
dia inmediatamente desde el Confessonario sin
señalar la penitencia, o fuesse por ella, repitio
lo que solia hazer en casa: mandó se hechasse
boca abaxo sobre un arca, la levantó la
camisa, y dio una disciplina a los assientos.
5º: Otro dia, fuera la gente toda de la Yglesia
para confessarla, no quiso por la regilla, sino
que la hizo arrodillar delante de el, o entre
sus piernas, le quitó la mantilla de la cabeza
y esta descubierta, para mas avergonzarla, y
humillarla, oyó su confession.
Todo esto tenia a la
exponiente algo turbada; mas no tenia otro
3
|
a quien consultar, hasta
que Dios Nuestro
Señor proporcionó ocasión a la misma de
andar 9 horas, y hallar Confession, y Direccion
de su satisfacción, a quien ofreció delatar
al Sto. Tribunal al insinuado Confessor, y
Director Gassol, luego que las circunstancias
lo permitiessen, puesto que para entonces (a los
primeros messes del año once) era moralmente
imposible.
Escarmentada la exponiente con bas-
tante amargura de su alma, jamas consin-
tio en lo passado. Se confessava con el mismo
a mas no poder, si no venia otro, y a vezes
iva por la vecindad. Si alguna vez instava
lo dicho arriba de la lengua en el confessio-
nario, respondia la misma: dexese de esso:
ya no importunava mas.
Sabiendo la exponiente de fresco, que
el Sto. Tribunal se halla restituido en el exerci-
cio de sus funciones, acude humilde, arrepenti-
da, y con respeto en cumplimiento de su obliga-
cion, delatando, como delata del modo deba al
indicado Confessor, y Director Gassol. Implora al
mismo tiempo la clemencia, y benignidad del
Sto. Tribunal se ofrece ella a pagar la pena
puesto que por respeto de la misma se han co-
tido tantos excessos.
Dios guarde a V.S. m. a.
como lo suplica de este Convento de Religiosas
de la Purissima Concepcion de Tortosa a 1
de Febrero de 1813.
Sor Maria
Paula
del p. s. fixan co.
4
|
 1
2
3
 4 |
GUERRA CIVIL
|
El poble
va ser bombardejat en la Gerra Civil del 36 per l'aviació italiana que
lluitava al costat franquista
 |
|
l'Església
després del bombardeig
 |
 |
RECONSTRUCCIÓ: 1942
en una reunió general dels socis de la Cooperativa Agrícola, es va
acordar fer un donatiu de 7,75 ptes. per càrrega de verema, destinades a
la reconstrucció de la cúpula i teulada del temple parroquial, que va
ésser enderrocat durant la guerra civil , les autoritats locals
s'ocuparien de fer un repartiment del pagament de la collita del vi i
fruit sec als qui no figuressin con a socis, a fi que tothom hi
contribuís.
A la Festa Major, amb tans sols les voltes del temple acabades, els
actes religiosos es van celebrar dintre de l'esglesi. A les feste de
Nadal van estar definitivament a cabades les obres |
l'Altar nou
|
l'Altar de St. Pelegri
|
FOTOS
per a veure les animacions i les panoràmiques
necessites instal·lar els plugins de
FLASH, QUICKTIME, i JAVA (
optimizar la configuració de pantalla a 1024x768 )
. 
|
|
marsapm@yahoo.es