Records del col·legi:
per Tomas Espluga
"Lo Tatay"
Sis anys hi ja vas al
col·legi vailet? . Monstres de tres caps amb les urpes
com gabinets , sorolls i silencis que esparveren l’anima
, un mati enganxós i altres nens que com jo i com tu
estem a un tres i no res de un mar de aigua salada en
un llagrimal fàcil per l’abandó de la nostra mama
...com es que ens han deixat? , i vosaltres qui sou
amics o enemics ferotges...a la setmana ja coneixo
el Camilo, el Josep Maria de cal Bola el Josep Maria de
cal Penjat, jo soc el Josep de cal Tatay i faig tropa
amb el Joan de cal Guixot amb el Facundo ,el Josep
Maria de cal Batllet i molts d’altres que en van
acompanyar en el camí de la infantesa
I també les recordo a elles
la Marina, la Carmeta i l’Encarnita el meu primer amor
les grans ignorades fins que vaig complir els set anys
en que van sortir del no res i em van atabalar la
psique.al final parlarè d'elles.
Anem
tots al col·legi, anem tots a l’escola , quin goig quina
fal·lera...¿ on es va començar a espatllar la festa ?
no importa ; gaudim de les batalles d’aigua amb els
companys els dissabtes per la tarda al fer la neteja de
la classe que ens manava el mestre , brigades Netol,
set contra set... els cubs d’aigua volant pel damunt
dels caps , nou o deu anys i al WC un forat per
on espiar a les nenes del altre col·legi ...no es veu
res .
Un monstre
que no moria mai com l’au Fènix em va perseguir
sempre les matemàtiques 3+6= 7 o 8 o potser 9 ... uf,
que difícil era sumar i restar amb lo senzill que era
124 partit per 123 ...a les hores jo ho sabia fer-ho, el
resultat 1’008130081300813 que era lo mateix que 125
partit per 126 o quasi be = 0’99206349206349206340 te
una lògica ¿no? que es desfà si restes els resultats
0’016066589237321 vaig aprendre a multiplicar i
dividir abans que sumar i restar no em treien a la
pissarra per fer o resoldre els problemes , tambe sabia
llegir ...no em van ensenyar gaira cosa al col.legi
total per que mai en va fer patxoca de que si tenia
vint taronges i el mestre me en prenia vuit o deu
volia saber quantes en quedaven...(?)
Ostres quina
descoberta vaig fer als deu anys... dissabte tarda
,brigada neteja com sempre, amb un tros de clip obrim
l’armari del mestre tremolosos agafem el diccionari
Pusilanime...no Putativo
tampoc o pot ser que si diu el Joan del Guixot,,, mes
avall mira Puta...puta la madre, puta
la hija, puta la manta que las cobija... i putativo ?
deu ser fill de puta va contestar algú.
El Marcelo espia a la
mestra pel davall de les taules ..., una tarda en que al
col•legi es repartia per berenar el
formatge que els americans ens donaven ( pel mati llet
en pols) el va descobrir i el va inflar a
bufetades, el Marcelo, l’últim que vaig
saber es que es va casar amb la Maria Teresa
una noia de Barcelona ...bon nan però massa
agosarat. Era el meu amic també , com el Josep
Maria, el Camilo el Batllet el Guixot el Facundo,
i l'Encarnita? ... o no era l'Encarnita ? amb la
perspectiva del temps s'enfosqueix el record .... em
desvetllava... son els amors impossibles dels deu...anys
,sempre he estat un pel vergonyós ...em va faltar dir-li
alguna cosa ...que era com un estel en mig de la
nit ...per exemple, no se el que ...però alguna cosa ...pot
ser ...heu...quant grans que tens a la cara
¿ o si que li vaig dir?
Mai vaig saber per
que no estaven amigues meves l de segur que jo era un
proscrit entre elles, Unes no em deixaven atansar-me
i les altres m’arrugaven el morro ... una
infantesa difícil...no ?
http://webfacil.tinet.org/jtomas
marsapm@yahoo.es
